Cap al cel obert
A Cap al cel obert (2000), la publicació
més recent en català i apareguda en alemany només dos anys més tard
amb el títol In den offenen Himmel, (edition Lübbe 2002), el joc de
les referències intertexuals es vincula amb Dins el darrer blau, però
amb diferències genèriques fonamentals. Ara, som cap a l'any 1850,
a la Cuba colonial, on la família Fortalesa, d'ascendència mallorquina
xueta, ha fet fortuna, i on arribaran dues membres de la mateixa família,
de la branca dels que es quedaren a Mallorca, els "genuins" Fortesa.
Dues cosines mallorquines, la Maria i la Isabel Fortesa, nevegueran
doncs d'Europa a Amèrica amb motiu d'un casament pactat entre les
dues branques familiars. Però aquest viatge llarg i ple de perills
determinarà el futur de Maria Fortesa, la qual arribarà sola a Cuba,
i es trobarà amb una societat de senyors i d'esclaus, de terratenients
i de bracers, de corrupció i de sotmesos.
Carme Riera s'apropa respectuosament a una societat fruit de l'emigració,
sobretot catalana i balear, que s'aferra al sistema esclavista i oscil·la
entre la fidelitat a la metròpoli espanyola, l'annexionisme nordamericà
i l'independència. En aquesta Cuba colonial del segle passat, desfilen
una galeria de personatges que ens transporten a un món ple d'intrigues
i de contradiccions, d'envejes i de traïdes. I un cop més, el fet
de ser descendent de jueus, determinarà el present d'uns mallorquins
marcats per la càrrega de l'herència del passat.
L'ambientació de l'acció en la segona meitat del
segle XIX permet a l'autora emprar l'estructura del fulletó, aquell
gènere en voga en l'època romàntica que recrea la intriga augmentant-la
progressivament en cada capítol o fulletó, és a dir, som davant una
història del segle XIX explicada amb les tècniques coetànies d'aquella
època, 32 capítols que són seqüències amb forta intriga al final per
tal de desvetllar la curiositat del lector i "obligar-lo" a seguir
la lectura. L'autora reeixei en aquest nou repte de tècnica literària
i, a més, aconsegueix perfilar unes figures "romàntiques" sense caure
en el risc dels tòpics ensucrats. Ben al contrari, els personatges
rierians de Cap al cel obert són força autònoms, responen a pautes
de comportament pròpies, lligades a la trama argumental específica
d'aquesta novel·la, en la què destaquen diversos elements intrínsecament
rierians, com ara la importància decisiva de l'atzar, el joc de miralls,
la problemàtica del doble i l'ús de la carta com a tècnica literària.
Un cop més, aquests quatre elements caraterístics de la narrativa
de Carme Riera s'inscriuen en un rerefons històric vinculat a la seua
terra natal que dennota la investigació i la documentació rigorosa
sobre el moment i l'espai històrics que tematitza. Una novel·la, doncs,
força elaborada que respon a l'esperit i la sensibilitat d'una escriptora
eclèctica que gaudeix tastant noves formes d'expressió i tècniques
literàries: cada aportació de Carme Riera esdevé un nou repte, una
nova degustació de la millor narrativa mallorquina contemporània.
Pilar Arnau i Segarra (Universitat
de Münster, Alemanya)
![]() |
|
|
